Ètica del Futbol

P: Sandro explicava durant el seu acte de presentació, que si ell arribés a la presidència del club apostaria per la "austeritat" econòmica, que treballaria contra el "despesa alegre" ... Et mouria en la mateixa línia si arribessis a la presidència culer?

R: La nostra línia és aquesta. No crec que sigui la seva, aquesta línia ens pertany a nosaltres. Com sabeu tenim una campanya low cost i quan parlem de low cost és perquè volem optimitzar els recursos del club. A mi m'agradaria saber per exemple quant s'està gastant en la seva campanya el senyor Rosell. Perquè si estem parlant de 4 o 5 milions d'euros, no ho sé, és gairebé el benefici net anual del club. I a mi això em faria sentir molt por.

P: En el teu cas, has invertit en la teva campanya 2.000 euros ... Com és possible arribar al soci amb un pressupost tan limitat?

R: Amb l'esforç de les persones. Jo a cap de les persones que han estat amb mi els he demanat res, ni econòmicament ni res i l'esforç que fem és el d'estar treballant dia ia dia. Això ens ajuda molt perquè tothom coneix el projecte, tothom està involucrat i és així com seguim endavant.

P: Si superes el tall, tindries problemes per aconseguir l'aval?

R: L'aval sempre he dit que el tenim.

P: De vegades has comparat el teu projecte amb el de la Masia del Barça, per la joventut dels membres que formeu part de la candidatura, què plans tens per al futbol base?

R: Al futbol base sempre cal donar-hi suport, cal incrementar el suport, fer un Centre d'Alt Rendiment. Crec que actualment i des de fa molts anys la Masia sempre ha estat la base del Barça. Ara veiem molts jugadors que despunten, que són internacionals però el Barça sempre ha estat de jugadors de la casa i això és un model que cal seguir i incrementar.

P: Si el Barça B arribés a Segona A, on voldries que jugaran, al Camp Nou, al Miniestadi ...?

R: A mi m'agradaria al Camp Nou perquè crec que el Camp Nou és la imatge de tot el barcelonisme, és el millor camp del món però cal anar amb compte amb això perquè si diem que al Camp Nou hauria gent que diria que volem vendre al Miniestadi, quan no és així.

P: Quins plans tens, llavors, per al Miniestadi?

R: El Miniestadi és un tema que caldria consultar als socis. El patrimoni del club és el patrimoni dels socis, els socis haurien de decidir en una consulta i si decidissin que no es ven doncs caldria fer una inversió, caldria arreglar el Miniestadi. Fer un centre comercial o alguna cosa per apropar més al soci al club, perquè el club tingui més i ser soci del Barça signifiqui molt més.

P: I per al Camp Nou?

R: Al Camp Nou caldria crear accessos per a minusvàlids i millorar-li la cara al club perquè el millor club del món mereix la millor cara del món.

P: Però res del projecte Foster no?

R: No És un projecte que no ha escollit el soci i que, per tant, no cal fer-ho.

P: I ja per acabar, per augmentar ingressos posaries publicitat a la samarreta del Barça?

R: Nosaltres sempre hem estat partidaris. Avui en dia si volem competir amb altres clubs i ser els millors no podem deixar passar per davant 18 o 20 milions d'euros. Amb això no volem dir que no seguim donant suport a l'Unicef, sempre l'hi seguirem donant. Fins ara se li està donant 1,5 milions d'euros i això es podria incrementar amb un altre sponsor també i podria seguir tenint lloc a la samarreta. En els darrers anys hem vist com les despeses de fitxatges i contractes de clubs de futbol professional al nostre país manegen quantitats enormes de diners. Aquestes despeses es destinen al caprici que tal o qual jugador doni puntades a una pilota amb la samarreta d'un color o un altre. Per descomptat, hi ha capricis infantils molt més seriosos ... Som lliures amos de jugar amb la nostra abundància en un món on tanta gent no accedeix al bàsic per viure? La despesa de l'últim contracte del FC Barcelona supera el pressupost anual del Ministeri de Salut de Zimbabwe (12 milions d'habitants). Amb aquesta quantitat podria vacunar a uns 10 milions de nens exposats a malalties que es poden prevenir o evitar la infecció pel virus de la sida en uns dos milions de nens africans. Em fa por pensar que aquestes despeses milionaris són aplaudits pels socis i aficionats al nostre país. No entenc com són els seus beneficiaris els herois de la nostra societat. Em fa mal comprovar que els espanyols dediquem molt més temps i interès a aquests assumptes que a la tan necessària solidaritat, o que la premsa, els mitjans de comunicació i fins i tot els polítics donen suport i animen aquest boig món. Entenc bé la importància del que lúdic a les nostres vides. Els valors de l'esport autèntic, la superació personal i la noble competició, són part de la meva vida. No obstant això, sento que les transaccions del futbol professional actual, tolerades i fins i tot animades per ciutadans, socis, empreses i polítics, no són ètiques. Prefereixo pensar que els directius i socis responsables d'aquestes despeses, o els ciutadans que els accepten o aplaudeixen, no han pensat en aquestes greus necessitats del nostre món. Però si així és, i si segueixen aquests comportaments rebent l'aplaudiment i fins a la adulació de la nostra societat, on arribarem? -

"Res en aquesta vida és massa car si al final resulta rendible", diu un diari de tirada nacional referint-se als fitxatges de futbolistes. Pot ser que sigui rendible i legal i ben vist per la societat. Malgrat tot poso en dubte la seva exemplaritat ètica. Els futbolistes i els entrenadors són considerats com déus i són ídols de multituds. En comptes d'exigir una conducta irreprotxable, se'ls perdona tot. Potser aquest canvi en l'escala de valors sigui una de les causes de la crisi actual que no és només econòmica sinó política i social. Són famosos, rics i "les dones es rendeixen als seus peus". Les eleccions a president d'un club que sigui més que un club desperten més expecta

ció popular que les eleccions de president a una autonomia.